- Propietaris amb dificultats econòmiques o sense relleu generacional eviten retirar les seves naus per l’alt cost i generen riscos per als recintes i els usuaris
- La costa barcelonina, molt afectada pel fenomen en auge
Immòbils, degradats i atrapats en un laberint burocràtic. Els vaixells abandonats s’han convertit en una de les majors preocupacions per als ports esportius gironins i de la resta de Catalunya, que enfronten una triple crisi: la falta d’espai, el risc d’abocaments contaminants i una normativa tan lenta que pot trigar dos anys a autoritzar un sol desballestament.
L’absència d’un cens oficial impedeix quantificar amb exactitud l’abast del greu problema de l’abandó d’embarcacions, la qual cosa ja és per al sector una mostra que l’assumpte ha quedat fins ara desatès. Es tracta d’una tendència creixent i Catalunya, en comptar amb una de les majors densitats d’amarraments del Mediterrani (prop de 30.000), és una de les més afectades.
En els ports catalans, l’abandó sol ocórrer en embarcacions d’esbarjo de petita i mitjana eslora, entre els sis i els deu metres. La majoria són de pavelló espanyol i francès. Els ports denuncien que el procediment per a poder retirar-los és molt llarg i car. «És com tenir un pàrquing en el qual diverses persones deixen el cotxe i desapareixen per sempre. Tens una plaça ocupada sense poder cobrar», explica de manera gràfica Jordi Caballé, de Marines d’Espanya.
L’envelliment de la flota
«És un problema que va a més», explica el president de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, Laureà Fanega, fruit de l’envelliment de les persones que fins ara tenien vaixells en propietat, així com de l’actual flota. En els últims anys, ha caigut la venda d’embarcacions en favor del lloguer, les activitats en clubs de navegació i l’ús compartit.
Raimon Roca, president de l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) —que representa a 48 concessionaris amb dos terços dels amarraments catalans—, indica que el problema de l’abandó es deu a situacions personals: propietaris d’edat avançada sense relleu generacional, hereus que es desentenen de la nau i, sobretot, amos que travessen dificultats econòmiques.
Perill al port
En aquests casos, el primer que deixen de pagar és l’amarrament. Després, davant l’absència de manteniment, el salnitre i els temporals danyen ràpidament l’embarcació. Els responsables del port coincideixen en el detall d’aquest procés de deterioració sistèmica: el casc es degrada i existeix el risc de contaminació de les aigües per abocaments d’oli i combustible. Quan es trenquen les defenses del vaixell (els amortidors de cautxú), les naus impacten i danyen el moll i les embarcacions contigües. Es creen vies d’aigua i hi ha risc d’enfonsament, i fins i tot que puguin arrossegar a un altre vaixell.
«Cal fer rondes de vigilància per a controlar aquests vaixells. Quan veiem que la seva línia de flotació està per sota de l’aigua cal actuar», explica el gerent del Consorci Port de Mataró, Carles Fillat, que xifra en una vintena els vaixells en males condicions en aquest port. Davant el perill d’enfonsament i danys a tercers vaixells, el port ha d’iniciar els tràmits per a poder treure’l de l’aigua.
Més a la Costa Central
El problema afecta a tots els ports esportius -amb alguna excepció puntual- i és molt major en la Costa Central, que abasta des del Maresme fins al Garraf, on se situa el major nombre d’amarraments. En algun cas s’han comptabilitzat fins a 30 embarcacions abandonades en una sola instal·lació. En ports petits pot haver-hi entre dos i set vaixells. La Fundació Barcelona Capital Nàutica, juntament amb l’associació de ports esportius i Clúster Development, han iniciat un intens treball per a quantificar la dimensió del problema i trobar una sortida a la situació, involucrant a tots els actors del sector nàutic.
«Si fas un bon manteniment, un vaixell pot durar 60 anys o més. Animem al refit: molts clients compren un llaüt dels anys 70, col·loquen un nou motor i es converteix en un vaixell clàssic amb molts anys per davant», assenyala Fillat. Però sense manteniment, arriba el moment en què la reparació no cobreix el preu de venda, l’amo es desentén i el vaixell queda en uns llimbs. Per llei, quan els propietaris no atenen la seva responsabilitat, els ports han de fer-se càrrec i realitzar llargs i costosos tràmits per a poder treure-ho de l’aigua i desballestar-ho.
Pocs expedients
Entre 2020 i 2025, Ports de la Generalitat va tramitar 68 expedients d’abandó, entre 13 i 14 anuals de mitjana, xifra que el propi sector considera allunyada de la realitat dels amarraments. No obstant això, l’administració ha trepitjat l’accelerador: els vuit nous expedients oberts durant el primer quadrimestre de 2026 indiquen que, si segueix així, enguany tramitarà pràcticament la meitat del que es va gestionar en els cinc anys anteriors junts.
“Els ports anem a poc a poc resolent els expedients d’abandonament. Però dediquem moltes hores de tramitacions i assumim un cost econòmic molt elevat. Demanem a l’administració que els processos siguin àgils, i que es puguin completar en sis mesos, tant per garantir la seguretat del port com l’operativa de la instal·lació. Hem de trobar una manera perquè aquest problema no vagi més”.
Condonar el deute
Lluc Puig, director de Marina Empuriabrava, afirma que es donen casos de vaixells que estan fins a cinc i sis anys sense afrontar els costos d’amarrament. Tot el procediment administratiu per a poder treure’ls de l’aigua i destruir-los suma després dos anys més. Per a evitar els llargs tràmits i poder alliberar espai, proposa als propietaris que ja no paguen ni mantenen la seva nau al fet que accedeixin al seu desballestament a canvi de condonar una part del deute contret amb el port.
Empuriabrava duu a terme entre sis i vuit desballestaments a l’any. Per a una embarcació petita de vuit metres, la quantitat sense ingressar per l’amarrament pot variar entre els 3.300 i els 8.000 euros anuals. Després, segons Puig, les gestions de taxació, peritatge, d’advocats, el trasllat i desballestament poden suposar almenys 4.500 euros més de costos per al port.
Margarita, de John Wayne
Fa tres anys, llavors com a gerent del Consorci Port de Portbou, recorda que va desballestar l’embarcació Margarita, una de les més velles. «Es deia que era de John Wayne. A causa del seu estat, es va enfonsar davant del port. La van treure amb una grua i va quedar abandonada allí mateix», fins que dos anys de tràmits més tard, recorda Puig, «vam poder desballestarla». El poble ja s’havia encapritxat amb ella, i hi ha qui fins i tot va protestar per la seva destrucció.
Notícia publicada a El Periódico per Gloria Ayuso. Consulteu aquí
